La importància de reduir la mida de les nostres joies corporals.

En cada nou pírsing, començarem utilitzant una barra més llarga, perquè, com qualsevol ferida, la nostra pell tindrà una reacció inflamatòria. Per facilitar el procés d'assimilació de la joia al nostre cos i promoure la cicatrització, la idea és tenir prou espai per a aquest procés de manera que no arribi a un límit. Algunes zones es poden inflamar bastant, gairebé immediatament, però aquesta inflamació pot disminuir amb bastant rapidesa durant els dies següents. D'altra banda, algunes zones poden no semblar inflamades inicialment, però al cap d'uns dies o setmanes, poden experimentar una inflamació local que dura més del que s'esperava.

En alguns casos, el perforador pot triar una peça o barra curta/petita, ajustant la joia fermament, perquè la persona no experimenti una inflamació excessiva i no calgui fer un canvi posterior. No obstant això, això comporta un risc elevat, ja que si el pírsing s'inflama més del compte o si la persona colpeja o estira accidentalment la zona, podria començar a estrènyer el pírsing i, en casos més extrems, fins i tot quedar encastat a la pell. Per contra, si s'escull una peça inicial excessivament llarga o gran, és poc probable que la inflamació arribi al límit, però pot ser que s'enganxi o s'atrapi amb la roba, els cabells, la roba de llit, etc.

Després de les primeres setmanes d'inflamació (almenys 6 a 8 setmanes), aquest canvi de mida es torna crucial. Primer, hem d'entendre que no sempre serà quan pensem o sentim que el pírsing està “bé”. Aquí és on entra en joc l'experiència del professional, ja que no totes les zones s'inflamen de la mateixa manera; cada cos pot curar-se de manera diferent, i això pot dependre de diversos factors, com el nostre propi cos, el color de la pell, la dieta, patologies o malalties, i fins i tot l'altitud, la latitud o el clima on vivim. Per això és tan important fer revisions de seguiment després d'un pírsing. En fer això, podem avaluar com progressa la cicatrització, i si hi ha algun problema, podem prendre les mesures adequades, com ara canviar la mida o esperar un parell de setmanes més.

Canviant la mida de la barra en el moment adequat, evitem estiraments o cops accidentals a la zona, però el més important és que evitem que les nostres joies es moguin, la qual cosa amb el temps pot generar un “efecte palanca” en pressionar involuntàriament el pírsing mentre dormim. Si això passa durant setmanes, dies, o fins i tot només unes hores, pot causar la migració de la joia o un canvi en l'angle del nostre pírsing, on la pell pràcticament mou la joia cap a l'àrea on s'aplica la pressió i podria arribar a extreure-la completament de la nostra pell. Un cop comença la migració, el més sensat a fer és retirar la joia, esperar un parell de setmanes/mesos i tornar a perforar.

Si el pírsing està cicatritzant com s'espera i el nostre anellador recomana reduir la mida en el moment adequat (cosa que varia segons la zona), augmentem les nostres possibilitats d'una cicatrització reeixida i sense problemes.